Teléfonos: +34 93 11 55 111 / +34 672 21 23 16

Recomanacions del GAFI en matèria de PBC/FT

INTRODUCCIÓ

La política de prevenció del blanqueig de diners o valors i del finançament del terrorisme, va sorgir a finals de la dècada dels ’80. Va sorgir com a conseqüència de la preocupació que plantejava la criminalitat financera derivada del tràfic de drogues.

En aquest sentit, i gràcies a una cooperació i coordinació a nivell internacional, es va incentivar la creació de nous organismes per enfortir aquesta política de prevenció de blanqueig de capitals i de finançament del terrorisme.
Un d’aquests organismes, de caràcter intergovernamental va ser creat a Paris, al juliol del 1989, en una reunió del G-7 ; el Grup d’ Acció Financera Internacional (en endavant GAFI) o FATF, per les seves sigles en anglès (Financial Action Task Force on Money Laundering).

Objectiu principal del GAFI.

En primer lloc, explicar que l’objectiu principal de la creació del GAFI; en col·laboració amb d’altres organismes internacionals, era la identificació de les vulnerabilitats a nivell nacional, examinar les tècniques del blanqueig de capitals i les tendències, per a protegir l’ús indegut del sistema financer internacional.

Això es va dur a terme amb l’establiment d’estàndards i normes; així com amb la promoció d’una efectiva implementació de mesures legals, reglamentàries i operatives per a fer front i combatre el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme; així com d’ altres amenaces a la integritat del sistema financer, i tot en un àmbit de coordinació i cooperació a nivell internacional.

Tot i que inicialment es va preveure que el GAFI tingués una vigència limitada (fins a l’any 2004), les seves competències van ser ampliades en temps i contingut.

Quines son aquestes recomanacions del GAFI?

Les recomanacions del GAFI, van ser aprovades al 1990, i aviat es van convertir en l’estàndard internacional en la matèria, constituint-se, per tant, en la inspiració directa de la Primera Directiva Comunitària (Directiva 91/308/CEE del Consell, de 10 de juny de 1991).

Es tractava d’un conjunt d’estàndards dissenyats per a proporcionar un pla integral contra el blanqueig de capitals, el finançament del terrorisme i el finançament de la proliferació d’armes de destrucció massiva. Les recomanacions emeses inicialment al 1990, han anat evolucionant per a cobrir amenaces emergents.

Tot i que les decisions preses pel GAFI; no eren vinculants, les 40 Recomanacions elaborades i aprovades al 1990 van ser un gran precedent per a les legislacions de molts països, constituint, per tant, el marc bàsic de lluita contra el blanqueig de capitals, abastant el sistema jurídic-penal i policial, el sistema financer i la cooperació internacional. Les citades recomanacions van ser revisades en primera instància al 1996, i amb posterioritat, el 20 de juny del 2003.

El GAFI, en un plenari extraordinari celebrat a Washington; el 31 d’octubre de 2001 va ampliar el seu camp d’acció. Va aprovar 9 Recomanacions especials en matèria de finançament del terrorisme, que, per tant, complementaven a les 40 inicials.

Contingut de les 40 recomanaciones del GAFI en matèria de PBC/FT.

  • Marc general de les Recomanacions (Recomanacions 1 a 3).
  • Àmbit d’aplicació del delicte de blanqueig de capitals (Recomanacions 4 a 6).
  • Mesures provisionals i decomís (Recomanació 7).
  • Paper del sistema financer en la lluita contra el blanqueig de capitals (Recomanacions 8 i 9).
  • Regles d’identificació del client i de conservació de documents (Recomanacions 10 a 13).
  • Major diligència de les institucions financeres (Recomanacions 14 a 19).
  • Mesures per a fer front al problema dels països, les disposicions de les quals contra el blanqueig de capitals; són insuficients o inexistents. (Recomanacions 20 i 21).
  • Altres mesures per a evitar el blanqueig de capitals (Recomanacions 22 a 25).
  • Creació i paper de les autoritats reguladores i d’altres autoritats administratives (Recomanacions 26 a 29).
  • Intercanvi d’informació de caràcter general (Recomanacions 30 i 31).
  • Intercanvi d’informació relativa a transaccions sospitoses (Recomanació 32).
  • Base i mitjans per a la cooperació en matèria de decomís, assistència mútua i extradició (Recomanacions 33 a 35).
  • Pautes per a millorar la assistència mútua en qüestions de blanqueig de capitals (Recomanacions 36 a 40).

Principis d’acció en matèria de blanqueig de capitals.

El GAFI va reconèixer, des d’un inici; que els països tenen diferents sistemes jurídics i financers. Tots ells no podien adoptar les mateixes mesures, per tant, les recomanacions van constituir (i constitueixen); els principis d’acció en matèria de blanqueig de capitals que els països devien aplicar, d’acord amb les seves circumstàncies particulars i el seu marc constitucional, deixant als països certa flexibilitat en la seva aplicació; enlloc d’obligar a complir tots els detalls. En conclusió, les mesures no són especialment complicades o de difícil compliment, sempre i quan existeixi voluntat política d’actuar.

En resum, els països que formen part del GAFI, s’han compromès clarament a acceptar la disciplina d’estar subjectes a una vigilància multilateral i a avaluacions mútues. L’aplicació de les 40 Recomanacions per part dels països membres; es supervisa, per tant, a través d’un doble enfocament: un exercici anual d’autoavaluació, i un procés més detallat d’avaluació mútua; segons el qual, cada país membre està subjecte a un examen sobre el terreny. A més, el GAFI realitza exàmens horitzontals de les mesures adoptades per a aplicar determinades Recomanacions. Aquestes mesures han sigut, per tant, essencials per a l’establiment d’un marc eficaç contra el blanqueig de capitals.

Leave a Comment