Teléfonos: +34 93 11 55 111 / +34 672 21 23 16

Funcions del GAFI

Antecedents.

La política de prevenció del blanqueig de diners o valors i del finançament del terrorisme; va sorgir a finals de la dècada dels ’80, com a conseqüència de la preocupació que plantejava la criminalitat financera derivada del tràfic de drogues.

El blanqueig de diners o valors; així com el finançament del terrorisme, era un fenomen general, que afectava a un àmbit internacional. En aquest sentit, es va considerar necessari dur a terme una coordinació i cooperació a nivell internacional. I es que una regulació a nivell nacional, o inclús a nivell comunitari, resultava insuficient i tenia uns efectes limitats.

En aquest sentit, es va incentivar la creació de nous organismes. Un d’aquests organismes va ser el Grup d’ Acció Financera. Això va implicar més a d’altres institucions internacionals en la lluita contra el blanqueig de diners. Algunes d’aquestes institucions son: la Organització de Nacions Unides (ONU), o la Unió Europea (UE).

Creació Grup d’Acció Financera (GAFI)

El juliol de 1989; a Paris, en la reunió del G-7 (constituïda per Estats Units, Canadà, Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia i Japó; i el President de la Comissió Econòmica Europea); i per donar resposta a la citada cooperació internacional en la lluita contra el blanqueig de diners i el finançament del terrorisme, es va crear un organisme intergovernamental. Aquest organisme és el Grup d’Acció Financera (en endavant, GAFI; (FATF, Financial Action Task Force on Money Laundering)).

Amb la creació d’aquest organisme, es pretenia assolir l’objectiu d’establir normes i promoure la efectiva implementació de mesures legals, reglamentàries i operatives per a combatre el blanqueig de diners o valors; el finançament del terrorisme i d’altres amenaces a la integritat del sistema financer. En un principi, el GAFI havia de tenir una vigència limitada, fins a l’any 2004, però les seves competències van ser ampliades en temps i en contingut.
Amb posterioritat a la seva creació, s’han anat adherint nous països i organismes internacionals. En l’actualitat, el GAFI està format per 36 membres; 34 països i dos organismes internacionals; i més de 20 observadors, entre els que es troben organismes similars al GAFI, però que actuen en d’altres àmbits territorials o bé amb d’altres objectius diferents a la prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme.

Els 34 països que en l’actualitat formen part del GAFI són: Alemanya, Argentina, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Brasil, Canadà, Xina, Corea del Sud, Dinamarca, Espanya, Estats Units, Federació Russa, Finlàndia, França, Grècia, Hong Kong, Índia, Islàndia, Irlanda, Itàlia, Japó, Luxemburg, Mèxic, Nova Zelanda, Noruega, Holanda, Portugal, Regne Unit, Singapur, Sudàfrica, Suècia, Suïssa i Turquia; també formen part del GAFI dos organismes internacionals: la Comissió Europea i el Consell de Cooperació del Golf Pèrsic.

Principals funcions del Grup d’Acció Financera (GAFI)

La principal funció encomanada al GAFI va ser la d’examinar les tècniques del blanqueig de capitals i les tendències; establir estàndards i desenvolupar i promocionar polítiques, tant a nivell nacional com internacional, d’aplicació efectiva de mesures legals, regulatòries i operatives per a combatre el blanqueig de capitals, el finançament del terrorisme i d’altres amenaces relacionades amb la integritat del sistema financer internacional.

Tot i que els acords adoptats pel GAFI no tenen caràcter normatiu, les recomanacions emeses constitueixen una guia fonamental a seguir pels diferents països.

En síntesis, les principals funcions del GAFI són:

  • Establir estàndards per a combatre el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
  • Assegurar la seva implantació en els països membres.
  • Estudiar les tècniques i tipologies de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.
  • Realitzar activitats d’assistència destinades a divulgar els estàndards recomanats a tot el món.

Cronologia d’actuació del Grup d’Acció Financera (GAFI)

A l’any 1990, un després de la seva constitució, el GAFI va emetre 40 Recomanacions; l’objectiu que es volia assolir amb l’emissió d’aquestes recomanacions era proporcionar un pla d’acció global contra el blanqueig de capitals; recomanacions que van ser completament revisades per primer cop a l’any 1996.

En el any 2001, a conseqüència dels atemptats terroristes de Nova York, el GAFI va emetre 8 noves recomanacions vinculades amb la prevenció del finançament del terrorisme.

A l’octubre de 2004, el GAFI va revisar de nou les 40 recomanacions. Les va adaptar a les situacions actuals de la economia; i a les necessitats comunicades pels Estats membres de la organització i els països observadors.
La publicació de l’última revisió de les 40 recomanacions del GAFI va tenir lloc al febrer de 2012.

A més de les recomanacions, el GAFI elabora periòdicament diferents informes; l’objectiu dels quals és orientar als diferents països en matèria de Prevenció del Blanqueig de Capitals i del Finançament del Terrorisme (PBC/FT). Des de l’any 2000, el GAFI va incloure als seus informes un llistat dels paradisos fiscals existents, així com d’altres països que no disposen d’una adequada política de PBC.

I es que l’actuació del GAFI no només es limita a establir recomanacions que serveixin de base per a implantar la normativa de prevenció del blanqueig de capitals als Estats membres, sinó que a més realitza avaluacions periòdiques dels sistemes que cada Estat Membre ha establert.

Leave a Comment